5G

Per a altres significats, vegeu «IEEE 802.11ac».

En telecomunicacions, 5G són les sigles utilitzades per referir-se a la cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil. És la successora de la tecnologia 4G, dissenyat per ser molt més ràpid que el 4G LTE. Si bé la majoria de generacions s'han definit tècnicament per les seves velocitats de transmissió de dades, cadascuna també s'ha vist marcada per una interrupció en els mètodes de codificació o "interfícies aèries", que la fan incompatible amb la generació anterior. El 1G era analògic cel·lular. Les tecnologies 2G, com ara CDMA, GSM i TDMA, van ser la primera generació de tecnologies mòbils digitals. Les tecnologies 3G, com EVDO, HSPA i UMTS, aportaven velocitats des de 200kbps fins a alguns megabits per segon. Les tecnologies 4G, com WiMAX i LTE, van ser el següent salt incompatible i ara estan escalant fins a centenars de megabits i fins i tot velocitats a nivell de gigabit.^[1]

Inicialment, el terme es va associar amb l'estàndard IMT-2020 de la Unió Internacional de Telecomunicacions, que requeria una velocitat màxima de descàrrega teòrica de 20 gigabits per segon i 10 gigabits per segon, juntament amb altres requisits. Aleshores, el grup d’estàndards de la indústria 3GPP va triar l'estàndard 5G NR (New Radio) juntament amb LTE com a proposta de presentació a l'estàndard IMT-2020.^[2] La primera fase de les especificacions 3GPP 5G de la versió 15 va finalitzar el 2019 i la segona fase de la versió 16 en 2020.^[3]